Cavalques encamallada, en el temple de Júpiter,
¡si Saturn et vera...!;
gaudeixes de Mart,
contemples la Lluna,
et bronzes al Sol,
i et menges Venus... amb els ulls.
Mercuri et conta eixe romanç,
ell és tot xarrameca...;
s’estrenyen els Nodes... sempre en retrocés,
t’acaricia en els somnis el suau Neptú,
variable i lleuger l’exaltat Urà,
que corre al rescat d’algun ser humà.
Plutó des de l’Hades crida amb passió,
¡s’unflen sospirs d’un acordió...!

El cel estrelat amb milers d’elles,
les fixes, famoses, mil·lenàries i tendres...,
els cometes, cases, regències i exaltacions
canten tots a cor... pareixen legions.

El cel ens parla, ens canta, ens balla,
i nosaltres absents sense mirar tan sols.
Viuré mil anys per a esprémer-te un coneixement
tan extens i delicat,
intèrpret seré dels teus entorns,
et contemplaré en la banda del Zodíac
i per constel·lacions navegaré,
perquè tot es mou, i jo, també ho faig.

¡M’encanta aquesta ciència de l’Astrologia!
¡Que sàvia, que pura, meravella meua!,
t’aprenc, i et mamprenc, per pur gaudi,
observar-te vull, des de la ventura,
seré aventurera i súbdita teua.
¡El cel està viu!
cridaré a tots els qui vulguen sentir-ho,
aquells que no hi creguen, ¡aparteu-vos us dic!
perquè defendré els meus principis fins al sacrifici,
altres abans que jo donaren ja la seua vida.

Jo continuaré atenta a cada pas...
va bé un guardià,
que vigile amb cura,
per a seguir per la lluita de la nostra cultura.
I mirar al cel, al rellotge solar i a la busca lunar,
amb les seues fases i recorreguts en tots els graus,
miraré els genis, les esferes, trànsits i revolucions,
deixant el millor llegat de passat rescatat,
i les noves ments tindran millor marc,
per a desxifrar...
            aquesta ciència Hermètica de l’antiguitat.